ENTREVISTA: A un avi del casal

Durant la nostra estada al casal de la Vall d’Hebron vam aprofitar, entre d’altres cosses, per entrevistar a un avi dels qui estaven allà fent activitats. A continuació us deixem l’entrevista que li vam fer:

  • Hola, Bon dia. Nosaltres sóm uns alumnes de l’escola Sadako i ens agradaria fer-vos unes preguntes.
  • Per començar, quin és el teu nom ?

Em dic Joan Pérez.

  • I Joan, treballes actualment ? (Si no, en que treballaves abans ?)

Actualment no treballo, i abans quan era més jove em dedicava al món de l’hostaleria. Era recepcionista. Hi vaig estar treballant 30 anys i actualment, sense haver necessitat mai cap curs ni classe, parlo molts idiomes: françes, castellà, anglès, italià, òbviament català.

  • Què fas durant el teu dia a dia ?

Enteno un equip de futbol del barri on m’ho passo molt bé. He estat allà durant 12 anys i conec a casi tothom del club, això ho fa tot molt més interessant. A més, sovint treballo a l’hort del casal plantant i regant les hortalisses i acostumo a participar en altres activitats que aquest ofereix. I una altre cosa que m’agrada molt fer és anar a la platja de la Barceloneta, molts dies hi vaig a passejar.

  • Aquí al casal, quines activitats feu ?

Ofereixen moltes classes de diferents tipus de balls (com ara de country, de ball en línia, de sardanes), també fan clases de memòria, hi ha moltes activitats diverses molt interessants i entretingudes ….

  • Veu sovint a la seva família ?

Viuen tots al barri i ens visitem uns als altres molt sovint. Celebrem junts les festes, fem moltes cosses junts i som molt propers entre tots.

  • Et portes bé amb els treballadors del casal ? I amb la resta de gent gran ?

Hi ha molt bon rotllo entre tothom, tant amb la resta d’avis com amb tota la gent que hi treballa, fem moltes coses i per tant un bon ambient és necessari i ajuda molt a sentir-se a gust.

  • Que canviaries, afegirien o milloraries del casal ?

Tot em sembla molt bé i crec que no canviaria res. Ens fan xerrades mèdiques els dimecres, moltes activitats diverses, tothom ésmolt amable, no tinc cap queixa al respecte.

  • Doncs bé, gràcies per contestar-nos aquestes preguntes. Si no tens res més a afegir, aquí acabem la nostra entrevista. Ens ha estat de gran ajuda la teva col·laboració.

 

Mireia Lahoz

La situació de la gent gran

L’edat és una de les categories en que la població es diferencia. Mirant l’edat d’una persona pots saber o intuir molts aspectes sobre el seu comportament, la seva manera de veure la vida i com es relaciona amb l’altre gent, és a dir com tracta als altres i com l’has de tractar tu a ella.
Actualment, des del principi del segle XX, estem davant d’un moment d’envelliment demogràfic, això vol dir que l’estructura per l’edat de la població està variant de manera que el percentatge de gent d’edat avançada està augmentant i el dels infants disminuint. Això és degut, entre altres coses, als avanços mèdics, tencnologics i socials que ajuden a millorar i, a vegades, allargar la vida de la població. També és degut a que la mitjana de fecundació ha baixat en nombre. Com a conseqüència trobem que la mitjana de l’edat de la societat ha augmentat.
Avui en dia les persones majors de 65 anys representen una proporció cada cop més gran del total de la població. Dins de la gent gran està augmentant el nombre de persones de més 85 anys, anomenat sobreenvelliment. També podem observar que dins del col·lectiu de la gent gran trobem una majoria de dones.
Aquests fets ha provocat un canvi important en la dinàmica demogràfica. Ha modificat la relació entre les persones de diferents edats i ha modificat les trajectòries i projectes vitals de la població. Entre aquests projectes trobem la reproducció, aquesta a canviat ja que hi ha més eficiència reproductiva, també ha augmentat l’edat de fertilitat ja que l’esperança de vida és més alta per tant tens més anys per fer-te càrrec del teu fill. Un altre punt demogràfic que s’ha modificat són els rols familiars. També trobem una notable diferencia en la llargada de la infància i la joventut millorant la seva condició de vida. Finalment veiem una gran diferencia en la manera de veure la gent gran. Abans la visió cap aquest col·lectiu era una visió més aviat negativa, es pensava en gent amb malalties, pobresa i aïllament social. Però ara gràcies a l’augment d’esperança de vida i a tots els recursos proporcionats per la societat aquesta visió ha variat. Aquest col·lectiu que abans el veiem d’una maner negativa a passat a ser un col·lectiu actiu, amb una salut millorada i amb una bona situació socioeconòmica.
L’augment d’esperança de vida, per tant també l’augment de gent de tercera edat, té punt bons però també en té de dolents. Cada vegada les generacions arriben amb més bon estat i condicions a la vellesa tot i això s’ha de tenir en compte que l’augment d’esperança de vida a fet que hi hagi molta més demanda en llocs com residències i molta més assistència en llocs com casals de dia. També s’ha de dir que la visió d’aquests serveis i d’altres bens ha variat, anteriorment es veia com una despesa en canvi ara es comença a veure com una cosa important, una cosa en la que fa falta invertir-hi diners fins i tot hi ha gent que ho veu com una cosa vital.
Finalment cal esmentar que cada vegada hi ha més jubilats i aquests no són proporcionats amb la gent que treballa. Apart d’això hi ha un problema de distribució de recursos però això ja no és un problema demogràfic sinó un problema polític.
En definitiva l’envelliment demogràfic és un procés nou, que afecta a la societat en molts àmbits importants com l’econòmic, el social i el polític. Aquest nou procés ofereix moltes oportunitats però també suposa uns canvis als que no estem acostumats.

Anna Moragas i Pau Bernad

Infografia

image.jpeg

ACTIVITATS I ENTRETENIMENT: la nostra entitat organitza activitats diàries on els avis poden passar una bona estona, ja sigui entre ells o amb un monitor que dirigeixi l’activitat. També s’hi organitzen tallers semestrals, de 15 sessions, o d’altres anuals, de 30 sessions. Apart d’això també es fan xerrades sobre temes diversos com l’alimentari o el sanitari. També s’organitzen sortides com la calçotada del 28 de febrer.

ATENCIÓ A LA GENT GRAN: els avis compten amb l’atenció de diferents voluntaris. El centre compta amb un servei de menjadors on la gent gran pot quedar-se a menjar. També hi ha consellers que ajuden als avis en temes socials com la medicació o altres aspectes de la vida quotidiana. A més a més al centre s’hi fan xerrades sobre temes d’interès per la gent gran.
RELACIÓ AMB ELS CENTRES CÍVICS: Tot i no ser un centre cívic al casal s’hi organitzen activitats pròpies d’un, encara que no són per gent de totes les edats, concretament només per gent de la tercera edat. A més a més l’estructura dels casals i dels centres cívics és similar, aquests segons tracten més temes dels que es tracten en el casal. La nostra entitat col·labora amb els centres cívics de la zona per establir una relació on els avis puguin triar a quina entitat decideixen anar, d’aquesta manera tenen moltes més opcions apart dels casals

Pau Bernad

NOTÍCIA: Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència

El tema que tractem nosaltres és la gent gran i els recursos que la societat els hi ofereix. Un d’ells són les residències. Són espais on van a viure ja que no poden viure sols degut a la seva salut, a factors econòmics i a altres aspectes vitals. Allà conviuen amb altres avis i tenen a la seva disposició gent que els cuida i els ajuda. Normalment la gent gran que hi va és perquè la seva família ja no els pot cuidar o perquè no poden permetres pagar el pis ni la resta d’aspectes vitals.

La notícia que hem triat té el següent títol, Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència. Aquesta notícia, tal i com diu el seu títol diu que hi ha molta gent gran que s’ha d’esperar per entrar en una residència. Una cosa tant simple com poder entrar i viure en una residència és molt difícil i llarg. Una de les primeres i destacables dades que ens diuen es que per entrar a una residència pública et pots arribar a esperar fins a 4 anys i en una de privada entre 4 mesos i un any i mig. I també afirmen que a vegades quan truquen a l’avi o àvia per confirmar la seva plaça a la residència es troben que ja ha mort. Fins i tot ens donen una xifra, diuen que, concretament 22.500 persones han mort mentres separaven a entrar a una residència aquets últims cinc anys. El problema és que la gent que vol una plaça a la residència normalment tenen pocs ingressos i els que tenen se’ls gasten en salut, són gent dependent i amb una salut molt dèbil.

Cap al 2013 es va suspendre una ajuda que la Generalitat proporcionava a la gent gran. Consistia en donar una plaça en una residència privada a 5000 persones entre les 22.500 que estan esperant per entrar en una pública abans que els hi donin una plaça en una de privada. Al cap d’un any vist que molta gent gran dependent necessitaven una plaça urgent van tornar-ho a posar però només per la gent gran de grau III, és ha dir que són molt dependents. Gràcies a això hi ha gent que pot aprofitar més les residències, tot i això encara hi ha molta gent gran que no pot utilitzar aquest recurs.

També afirmen que no tots els avis que estan en llista d’espera és immediatament necessari que entrin en una residència, n’hi ha que s’apunten com a pla de futur perquè saben que trigaran en entrar. La majoria gent gran molt dependent que no entra en una residència utilitza altres serveis durant el seu dia a dia com centres de dia, atenció domiciliària i cuidadors. La gent gran que no són tant dependents tenen un recurs per mentanir el seu dia a dia actiu i no aborrit. Poden anar a casals de gent gran on fan activitats i tallers, normalment hi ha un casal a cada barri.

Hem triat aquesta notícia perquè creiem que tots els avis haurien de poder fer ús dels recursos que la societat els proporciona. Ens ha sobtat que un recurs tant senzill com la residència sigui tant difícil d’entrar-hi per poder-hi viure. Això és degut a que cada vegada hi ha més esparança de vida, és a dir que la gent viu més, per tant les residències estan plenes i amb una llarga llista d’espera. Trobem que no som molt conscients de com funciona una residència i dels problemes que pots tenir per entrar i un cop ja vivint allà.

Una de les frases que ens ha cridat més l’atenció és la següent: “La nostra feina cada vegada és més sanitària i menys social. Els avis que fa molt temps que esperen, quan arriben, duren quatre mesos i moren. S’han transformat en centres per morir, no per viure-hi”. Segons la nostra opinió una residència és com una casa, un lloc on viure i passar el teu dia a dia acompanyat i fent diferents tallers. En canvi, com afirmen els treballadors de residències, s’han convertit en un lloc sanitàri, és a dir on es fa una funció semblant a la d’un hospital.

Anna Moragas

 

 

Incendi de matinada a un casal d’avis de la Vall d’Hebron

El 3 d’octubre del 2016 va produïr-se un incendi en una residència d’avis a la Vall d’Hebron, Barcelona. Segons els bombers va produïr-se a les 00.50 d’aquella nit. Van aconseguir extingir el foc sense complicacions.

El foc va produïr-se a la tercera planta de la Residència Sant Jordi, situada al passeig de la Vall d’Hebron, número 135. A causa del foc es van atendre 34 persones, de les quals sis van ser traslladades a l’hospital. D’aquestes, cinc es van ingressar per inhalació de fum i una per cremades, al 5% del cos.

A l’incendi varen ser traslladats 15 grups de Bombers de Barcelona, nou de la Guàrdia Urbana i cinc dels Mossos d’Esquadra. No s’han sapigut mai les causes de l’incendi.

Per què hem escollit aquesta notícia? Hem escollit aquesta notícia perquè ha afectat la zona on està situat el nostre casal d’avis (la nostra entitat).

opinió sobre la notícia

 

img_9983

Foto del casal de gent gran de la Vall d’Hebron

FATEC

FATEC és la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya. Aquesta entitat la formen les entitats i els seus voluntaris que tenen com ha objectiu fer activitats i accions per ajudar i entretenir a la gent gran de la nostra societat d’aquesta manera procuren mentanir el ben estar de la gent gran. És l’associació de la gent gran més representativa de Catalunya formada per aproximadament 600 entitats.

És un espai on les associacions i entitats de la gent gran poden debatrà sobre les prioritats i les coses que duen a terme. També procuren que les propostes parlades entre totes les entitats arribin davant de poders públics, polítics i socials, a nivell local, comarcal, estatal, nacional i internacional.

Actualment estem patint un canvi demogràfic on cada vegada hi ha més esparança de vida per tant hi ha més gent gran. Tal com diu el president i les entitats que formen aquesta federació hem de cuidar, ajudar i impulsar l’envelliment actiu i saludable de la gent gran d’aquesta manera potenciar el benestar físic, mental i social.

Finalment dir que no només és un lloc on poden anar les entitats que en formen part sinó que també pot anar gent que tinguin idees i propostes per millorar aquest àmbit tant important a la societat.

Les entitats que formen part d’aquesta federació són les següent:

Taula del 3er. Sector Social
Fòrum d’Entitats usuàries del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya)
Consell Assessor de les persones grans de Catalunya
Consell Assessor de les persones grans de l’Ajuntament de BCN
Consejo Estatal de Personas Mayores del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad
Membres de ple dret d’AGE Platform Europe a Brussel·les
Consell de participació del Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIAISS)
Equip de treball del PAAS (Bases per a la Promoció de l’Envelliment Actiu i Saludable)
Participació en el Pla de Salut
Activitats conjuntes amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Relació amb el Consell de Joves de Barcelona
Treballs conjunts amb la Xarxa Associativa de Catalunya
Membres de FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes)
Socis de FIAPA (Federació Internacional d’Associacions de Persones Grans)

 

img_7948

 

Per més informació podeu consultar la seva pàgina web on es donen a conèixer i expliquen tot el que fan i el que tenen previst per un futur.
http://www.fatec.cat/index.php

ANNA MORAGAS

Quines solucions els hi ofereix la societat?

Tot i que la gent gran té certs problemes notables que els dificulta continuar portant la vida que tenien, la societat els ofereix alguns recursos per ajudar-los.

Els consells que la societat recomana seguir per millorar els seus problemes de salud són els següents:
Reduïr l’estrés en la teva vida tant com puguis
Prendre decisions saludables per la teva vida (no fumis, menja sà i practica una bona higiene)
Mira el món positivament
Manten-te tant actiu com puguis, físicament i mentalment.
Consulta el teu farmacèutic regularment i segueix les seves recomenacions.

Els consells que la societat recomana seguir per reduïr la solitud que pateix gran part de la gent gran són:

1)Quan ho vegis possible, intenta començar una conversa.
2)Convida a amics o a familiars a que vinguin a passar temps amb tu—si et sents sol, és molt comú que pensis que ningú vol estar amb tu, però en realitat la gent del teu voltant, usualment està encantada d’estar-hi.
3)Manten el contacte a través del telèfon—una trucada a un familiar o amic pot alegrar-te molt el dia.
4)Utilitza l’ordinador per enviar fotos i e-mails a familiars i amics.
5)Ves a visitar la família en comptes d’esperar-te a que vinguin ells.

Jamie

Reflexió: Pau Monells

L’objectiu d’aquest primer trimestre en aquesta matrèria, no s’ha pogut complir del tot per diferents problemes que hem tingut, un dels quals és l’organització del nostra grup que ha afectat directa i negativament a un dels dos objectius principals.

L’objectiu principal que s’ha vist afectat negativament és la part on havíem de trobar i començar a col·laborar amb una entitat, la qual ens a costat molt trobar però finalment ho hem aconseguit i si tot va bé començarem la col·laboració amb una associació de gent gran pròximament.

Un aspecte el qual hem tingut més bon resultat és en la cerca d’informació tal i com es pot veure en aquest blog, cal tenir en compte també que prèviament ja havíem buscat més informació d’altres organitzacións esperant que ens acceptessin.

Espero que els pròxims trimestres hi haigi més col·laboració per part d’alguns membres del grup.

Reflexió del Jamie

Crec que aquest primer trimestre alguns de nosaltres no hem treballat com calia. Això també és perquè ninguna entitat ens volia com a grup per fer voluntariats, resultant en el desinterès d’algunes persones.

Tot i això, finalment hem aconseguit entitat i pensem posar-hi molt més treball i esforç el següent trimestre per tal que surti un projecte ben el·laborat com a resultat.

Reflexió: Pau Bernad

Aquest primer trimestre ens hem trobat amb algunes dificultats que ens han impedit trobar una associació dins del plaç acordat. Tot i així, finalment hem aconseguit l’objectiu i hem pogut trobar una associació que tracta amb la gent gran que ens ha acceptat.

El funcionament del grup no ha estat l’adequat, alguna membres del grup no feien la feina que els pertocava.

Pel que fa a l’investigació, crec que ha sigut l’apartat que millor hem sapigut treballar. A part de la informació que es pot veure en aquest blog, vam fer la recerca de fins a tres entitats que tractaben amb joves desafavorits.

Pel pròxim trimestre espero que l’entitat triada sigui, d’una vegada per totes la indicada, i que poguem realment ajudar a la gent gran.