Autor: annamoragas4

La nostra campanya publicitària

Per fer els cartells hem seguit una sèrie de passos, aquests són els passos que s’han de fer per crear una campanya publicitaria. El primer pas és tenir clar quin és l’objectiu i com s’ha d’assolir. Per fer això hem de fer un Briefing, és a dir, respondre una seria de preguntes que ens ajudaran a tenir clars tots els aspectes necessaris per poder començar amb èxit la campanya.

Qui és el client i públic objectiu?
El client de la nostra campanya és la mateixa entitat que necessita donar-se a conèixer. El públic objectiu està dividit en dos grups. Un d’ells està format per la població del barri de la Vall d’Hebron de tercera edat. L’altre el consoliden totes aquelles persones que encara no han arribat a la vellesa i estan interessats a posar el seu granet de sorra per millorar la vida de la gent gran.

Quina solució de disseny té el client en ment?
Vol uns anuncis impresos, creatius i que cridin l’atenció. Vol fer-ne dos, un destinat a la gent gran i l’altre destinat a les persones voluntàries.

Per a quan es necessita el disseny i durant quant temps?
Depèn de com vagi la campanya i quin èxit tingui la campanya estarà més o menys temps activa.

On s’utilitzarà el disseny?
Els cartells dissenyats es repartiran i es penjaran en llocs estratègics i que cridin l’atenció, repartits per tot el barri de la Vall d’Hebron.

Per què el client creu que necessita una solució de disseny?
Necessita un disseny, ja que una part de la campanya va destinada a la gent gran del barri i aquesta es passa bastant de temps passejant pels carrers. Per tant la manera d’assegurar-nos que se li doni importància i que compleixi el seu objectiu és posar cartells per tota la zona.

Quin és l’objectiu de la campanya?
L’objectiu del cartell és donar a conèixer l’entitat. Hi ha molts avis del barri que no coneixen aquest espai on poden anar a fer activitats i distreure’s durant el seu dia a dia. La campanya també vol aconseguir que hi hagi més voluntaris disposats a preparar activitats i col·laborar amb el casal de la gent gran fent així del casal un espai on compartir experiències, moments i coneixements.

Després d’haver respost totes aquestes preguntes el dissenyador ha de dur a termes una petita investigació que l’ajudarà a trobar informació que es pugui introduir en el procés creatiu de la campanya. Aquesta investigació depèn molt del missatge i l’objectiu de la campanya. En el nostre cas hem respost unes preguntes tot i que en altres casos també es poden dur a terme enquestes i altres mètodes d’investigació. En la majoria de casos la informació que s’intenta extreure és quin cost tindrà i a quantes persones arribarà el missatge.

En el nostre cas el cost seria d’uns 330 €, ja que es tracta d’imprimir unes 75 còpies de cada cartell. Els diners necessaris s’haurien de treure a partir d’alguna activitat benèfica on la gent pagués diners per contribuir-hi. S’haurien d’aconseguir d’aquesta manera perquè es tracta d’un casal de gent gran format per dues coordinadores i voluntaris, és a dir que no cobren. Per tant no tindríem els diners suficients per imprimir tots els cartells.

A continuació és necessari generar moltes idees diferents que posteriorment es reduiran fins a quedar-nos amb la definitiva. En definitiva, es necessita fer una pluja d’idees de com volem que sigui el cartell i que volem que aparegui i que digui aquest. Després de la pluja d’idees cal fer els esbossos, aquests ens ajuden a visualitzar la idea per acabar de decidir si ens convens o no. Aquests esbossos han de plasmar clarament la idea i crear una representació visual i clara. Per això és necessari tenir una sèrie d’elements en compte. Hem de tenir presents els colors que s’utilitzen, les imatges escollides, què volem escriure-hi i quin tipus de lletra s’utilitzarà i quin serà el disseny gràfic, és a dir com estarà distribuït tot. D’aquesta manera podem tenir una idea clara i precisa de com seria la idea.

Finalment, després de tenir tots els esbossos fets i clars és l’hora de decidir quin serà el cartell definitiu. S’ha de tenir en compte que el cartell triat ha de cridar l’atenció, ha de ser clar i visual i ha de transmetre el missatge correcte amb claredat i precisió.

La veritat és que en el nostre cas la pluja d’idees no va ser massa extensa per tan tampoc vam tenir un gran nombre d’esbossos entre quins triar. Després de discutir quin era l’esbós del cartell que s’adequava més al missatge vam decidir quins serien els dos que duríem a terme de forma més elaborada.

 

Així que ens vam posar a la feina i utilitzant una pàgina web que et permet fer cartells de manera professional vam realitzar els nostres dos cartells definitius.

Anna Moragas

Reflexió: Anna Moragas

La veritat és que aquest trimestre hem funcionat i ens hem entès millor. Penso que ens hem repartit millor la feina tot i que ho hem fet tot una mica a última hora. Els primers dies no vam fer massa però després ens vam posar les piles i finalment hem aconseguit acabar tot el que havíem de fer. Hem treballat bastant respecte al trimestre passat i entre tots hem intentat millorar el que vam fer el trimestre anterior. Hem començat el voluntariat i jo crec que això a tots ens ha agradat més i ens ha motivat. Tot i això continua havent-hi gent que treballa més que altra.

En definitiva crec que hi ha hagut una millora com a grup però tot i això crec que podem arribar a fer-ho millor.

Anna

La situació de la gent gran

L’edat és una de les categories en que la població es diferencia. Mirant l’edat d’una persona pots saber o intuir molts aspectes sobre el seu comportament, la seva manera de veure la vida i com es relaciona amb l’altre gent, és a dir com tracta als altres i com l’has de tractar tu a ella.
Actualment, des del principi del segle XX, estem davant d’un moment d’envelliment demogràfic, això vol dir que l’estructura per l’edat de la població està variant de manera que el percentatge de gent d’edat avançada està augmentant i el dels infants disminuint. Això és degut, entre altres coses, als avanços mèdics, tencnologics i socials que ajuden a millorar i, a vegades, allargar la vida de la població. També és degut a que la mitjana de fecundació ha baixat en nombre. Com a conseqüència trobem que la mitjana de l’edat de la societat ha augmentat.
Avui en dia les persones majors de 65 anys representen una proporció cada cop més gran del total de la població. Dins de la gent gran està augmentant el nombre de persones de més 85 anys, anomenat sobreenvelliment. També podem observar que dins del col·lectiu de la gent gran trobem una majoria de dones.
Aquests fets ha provocat un canvi important en la dinàmica demogràfica. Ha modificat la relació entre les persones de diferents edats i ha modificat les trajectòries i projectes vitals de la població. Entre aquests projectes trobem la reproducció, aquesta a canviat ja que hi ha més eficiència reproductiva, també ha augmentat l’edat de fertilitat ja que l’esperança de vida és més alta per tant tens més anys per fer-te càrrec del teu fill. Un altre punt demogràfic que s’ha modificat són els rols familiars. També trobem una notable diferencia en la llargada de la infància i la joventut millorant la seva condició de vida. Finalment veiem una gran diferencia en la manera de veure la gent gran. Abans la visió cap aquest col·lectiu era una visió més aviat negativa, es pensava en gent amb malalties, pobresa i aïllament social. Però ara gràcies a l’augment d’esperança de vida i a tots els recursos proporcionats per la societat aquesta visió ha variat. Aquest col·lectiu que abans el veiem d’una maner negativa a passat a ser un col·lectiu actiu, amb una salut millorada i amb una bona situació socioeconòmica.
L’augment d’esperança de vida, per tant també l’augment de gent de tercera edat, té punt bons però també en té de dolents. Cada vegada les generacions arriben amb més bon estat i condicions a la vellesa tot i això s’ha de tenir en compte que l’augment d’esperança de vida a fet que hi hagi molta més demanda en llocs com residències i molta més assistència en llocs com casals de dia. També s’ha de dir que la visió d’aquests serveis i d’altres bens ha variat, anteriorment es veia com una despesa en canvi ara es comença a veure com una cosa important, una cosa en la que fa falta invertir-hi diners fins i tot hi ha gent que ho veu com una cosa vital.
Finalment cal esmentar que cada vegada hi ha més jubilats i aquests no són proporcionats amb la gent que treballa. Apart d’això hi ha un problema de distribució de recursos però això ja no és un problema demogràfic sinó un problema polític.
En definitiva l’envelliment demogràfic és un procés nou, que afecta a la societat en molts àmbits importants com l’econòmic, el social i el polític. Aquest nou procés ofereix moltes oportunitats però també suposa uns canvis als que no estem acostumats.

Anna Moragas i Pau Bernad

NOTÍCIA: Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència

El tema que tractem nosaltres és la gent gran i els recursos que la societat els hi ofereix. Un d’ells són les residències. Són espais on van a viure ja que no poden viure sols degut a la seva salut, a factors econòmics i a altres aspectes vitals. Allà conviuen amb altres avis i tenen a la seva disposició gent que els cuida i els ajuda. Normalment la gent gran que hi va és perquè la seva família ja no els pot cuidar o perquè no poden permetres pagar el pis ni la resta d’aspectes vitals.

La notícia que hem triat té el següent títol, Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència. Aquesta notícia, tal i com diu el seu títol diu que hi ha molta gent gran que s’ha d’esperar per entrar en una residència. Una cosa tant simple com poder entrar i viure en una residència és molt difícil i llarg. Una de les primeres i destacables dades que ens diuen es que per entrar a una residència pública et pots arribar a esperar fins a 4 anys i en una de privada entre 4 mesos i un any i mig. I també afirmen que a vegades quan truquen a l’avi o àvia per confirmar la seva plaça a la residència es troben que ja ha mort. Fins i tot ens donen una xifra, diuen que, concretament 22.500 persones han mort mentres separaven a entrar a una residència aquets últims cinc anys. El problema és que la gent que vol una plaça a la residència normalment tenen pocs ingressos i els que tenen se’ls gasten en salut, són gent dependent i amb una salut molt dèbil.

Cap al 2013 es va suspendre una ajuda que la Generalitat proporcionava a la gent gran. Consistia en donar una plaça en una residència privada a 5000 persones entre les 22.500 que estan esperant per entrar en una pública abans que els hi donin una plaça en una de privada. Al cap d’un any vist que molta gent gran dependent necessitaven una plaça urgent van tornar-ho a posar però només per la gent gran de grau III, és ha dir que són molt dependents. Gràcies a això hi ha gent que pot aprofitar més les residències, tot i això encara hi ha molta gent gran que no pot utilitzar aquest recurs.

També afirmen que no tots els avis que estan en llista d’espera és immediatament necessari que entrin en una residència, n’hi ha que s’apunten com a pla de futur perquè saben que trigaran en entrar. La majoria gent gran molt dependent que no entra en una residència utilitza altres serveis durant el seu dia a dia com centres de dia, atenció domiciliària i cuidadors. La gent gran que no són tant dependents tenen un recurs per mentanir el seu dia a dia actiu i no aborrit. Poden anar a casals de gent gran on fan activitats i tallers, normalment hi ha un casal a cada barri.

Hem triat aquesta notícia perquè creiem que tots els avis haurien de poder fer ús dels recursos que la societat els proporciona. Ens ha sobtat que un recurs tant senzill com la residència sigui tant difícil d’entrar-hi per poder-hi viure. Això és degut a que cada vegada hi ha més esparança de vida, és a dir que la gent viu més, per tant les residències estan plenes i amb una llarga llista d’espera. Trobem que no som molt conscients de com funciona una residència i dels problemes que pots tenir per entrar i un cop ja vivint allà.

Una de les frases que ens ha cridat més l’atenció és la següent: “La nostra feina cada vegada és més sanitària i menys social. Els avis que fa molt temps que esperen, quan arriben, duren quatre mesos i moren. S’han transformat en centres per morir, no per viure-hi”. Segons la nostra opinió una residència és com una casa, un lloc on viure i passar el teu dia a dia acompanyat i fent diferents tallers. En canvi, com afirmen els treballadors de residències, s’han convertit en un lloc sanitàri, és a dir on es fa una funció semblant a la d’un hospital.

Anna Moragas

 

 

FATEC

FATEC és la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya. Aquesta entitat la formen les entitats i els seus voluntaris que tenen com ha objectiu fer activitats i accions per ajudar i entretenir a la gent gran de la nostra societat d’aquesta manera procuren mentanir el ben estar de la gent gran. És l’associació de la gent gran més representativa de Catalunya formada per aproximadament 600 entitats.

És un espai on les associacions i entitats de la gent gran poden debatrà sobre les prioritats i les coses que duen a terme. També procuren que les propostes parlades entre totes les entitats arribin davant de poders públics, polítics i socials, a nivell local, comarcal, estatal, nacional i internacional.

Actualment estem patint un canvi demogràfic on cada vegada hi ha més esparança de vida per tant hi ha més gent gran. Tal com diu el president i les entitats que formen aquesta federació hem de cuidar, ajudar i impulsar l’envelliment actiu i saludable de la gent gran d’aquesta manera potenciar el benestar físic, mental i social.

Finalment dir que no només és un lloc on poden anar les entitats que en formen part sinó que també pot anar gent que tinguin idees i propostes per millorar aquest àmbit tant important a la societat.

Les entitats que formen part d’aquesta federació són les següent:

Taula del 3er. Sector Social
Fòrum d’Entitats usuàries del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya)
Consell Assessor de les persones grans de Catalunya
Consell Assessor de les persones grans de l’Ajuntament de BCN
Consejo Estatal de Personas Mayores del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad
Membres de ple dret d’AGE Platform Europe a Brussel·les
Consell de participació del Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIAISS)
Equip de treball del PAAS (Bases per a la Promoció de l’Envelliment Actiu i Saludable)
Participació en el Pla de Salut
Activitats conjuntes amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Relació amb el Consell de Joves de Barcelona
Treballs conjunts amb la Xarxa Associativa de Catalunya
Membres de FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes)
Socis de FIAPA (Federació Internacional d’Associacions de Persones Grans)

 

img_7948

 

Per més informació podeu consultar la seva pàgina web on es donen a conèixer i expliquen tot el que fan i el que tenen previst per un futur.
http://www.fatec.cat/index.php

ANNA MORAGAS

Quines solucions els hi ofereix la societat?

Tot i que la gent gran té certs problemes notables que els dificulta continuar portant la vida que tenien, la societat els ofereix alguns recursos per ajudar-los.

Els consells que la societat recomana seguir per millorar els seus problemes de salud són els següents:
Reduïr l’estrés en la teva vida tant com puguis
Prendre decisions saludables per la teva vida (no fumis, menja sà i practica una bona higiene)
Mira el món positivament
Manten-te tant actiu com puguis, físicament i mentalment.
Consulta el teu farmacèutic regularment i segueix les seves recomenacions.

Els consells que la societat recomana seguir per reduïr la solitud que pateix gran part de la gent gran són:

1)Quan ho vegis possible, intenta començar una conversa.
2)Convida a amics o a familiars a que vinguin a passar temps amb tu—si et sents sol, és molt comú que pensis que ningú vol estar amb tu, però en realitat la gent del teu voltant, usualment està encantada d’estar-hi.
3)Manten el contacte a través del telèfon—una trucada a un familiar o amic pot alegrar-te molt el dia.
4)Utilitza l’ordinador per enviar fotos i e-mails a familiars i amics.
5)Ves a visitar la família en comptes d’esperar-te a que vinguin ells.

Jamie

Reflexió: Anna

Considero que aquesta primera part del projecte d’Aps que concisitia en trobar un tema que ens interessés, buscar una associació en fer el nostra voluntariat, començar l’investigació i començar a fer de voluntaris no ha anat gens bé.

Ens hem trobat amb molts problemes. En primer lloc l’organització del nostra grup no ha funcionat com hauria d’haver funcionat. Hi havia membres de grup que no s’interessaven per la feina. No ajudaven a trobar entitats i associacions amb qui col·laborar i tampoc s’implicaven en la investigació. Això ha complicat molt les coses ja que la feina que hauria d’haver fet tot el grup l’hem hagut de fer els membres implicats.

Un altre problema que hem tingut ha sigut al moment de trobar una associació on col·laborar. N’hi havia que ens deien que no podíem col·laborar amb ells i n’hi havia d’altres que ni tens sols ens responien. Finalment hem trobat una entitats on anar a fer de voluntaris.

Espero que el proper trimestre tot el grup es possi les piles i també espero poder anar a fer de voluntaris.

Anna Moragas

Documentació del nostre voluntariat

Durant aquest trimestre hem tingut dificultats en trobar una entitat o associació on fer el nostre voluntariat. Finalment hem trobat una associació, el Casal de la gent gran de Vall d’Hebrón, on podrem anar a fer de voluntaris.

De moment no hem pogut anar-hi degut a tots els problemes que hem tingut però ja tenim en ment algunes activitats que podríem organitzar a la gent gran que va a aquest casal.

Anna Moragas

Preparació

En primer lloc vam triar un tema que ens interessés i el qual poguéssim fer una bona recerca. El tema que vam triar va ser els joves en risc d’exclusió social. Vam pensar que era un bon tema ja que la gent no estava molt conscienciada d’aquest problema. Vam buscar alguna associació que treballes amb aquest problema i que ajudés aquests joves. Aquesta entitat era El Casal dels Infants. Vam contactar amb ells i vam intercanviar certs correus. Més tard vam contactar amb ells per telèfon. Per motius com que ja hi havia massa gent fent voluntariat i d’altres que desconeixem no vam poder col·laborar amb ells.

Vam buscar més entitats que ajudessin a aquest problema, però no en vam trobar cap d’altra al nostra abast. Per tant vam decidir canviar de tema. Un altre tema que ens va cridar l’atenció va ser la gent gran, els seus problemes i solucions possibles. Aquest tema és un tema que trobem interessant ja que és un problema molt habitual a la nostra societat i que tots ens hi trobarem un moment o altre.

Així que ens vam posar a buscar entitats que treballesin aquest problema. En aquest àmbit teníem moltes més opcions, hi ha residències, entitats i associacions. Primer de tot vam contactar amb el Casal de gent gran de Gràcia, ja que feien el que a nosaltres ens interessava i estava a prop nostra. Vam contactar amb ells, vam envia’ls-hi correus i vam trucar-l’ós. Finalment ens van dir que no podíem col·laborar amb ells.

Així que vam enviar correus a altres associacions. Algunes no van respondre, d’altres si però ens van dir que no podíem fer el vulontariat amb ells. Finalment una associació ens va respondre, aquesta és Casal de la gent gran de Vall d’Hebrón.

Hem parlat amb el nostra contacte que treballa allà a través d’alguns correus i hem intercanviat idees d’activitats que podríem fer quan anéssim a fer el voluntariat. L’idea principal que hem tingut és anar a fer un taller de mòbils a la gent gran del casal. Encara no sabem el dia però l’intenció és anar-hi i passar una estona amb la gent del casal.

Anna Moragas