Categoria: Investigació

La nostra campanya publicitària

Per fer els cartells hem seguit una sèrie de passos, aquests són els passos que s’han de fer per crear una campanya publicitaria. El primer pas és tenir clar quin és l’objectiu i com s’ha d’assolir. Per fer això hem de fer un Briefing, és a dir, respondre una seria de preguntes que ens ajudaran a tenir clars tots els aspectes necessaris per poder començar amb èxit la campanya.

Qui és el client i públic objectiu?
El client de la nostra campanya és la mateixa entitat que necessita donar-se a conèixer. El públic objectiu està dividit en dos grups. Un d’ells està format per la població del barri de la Vall d’Hebron de tercera edat. L’altre el consoliden totes aquelles persones que encara no han arribat a la vellesa i estan interessats a posar el seu granet de sorra per millorar la vida de la gent gran.

Quina solució de disseny té el client en ment?
Vol uns anuncis impresos, creatius i que cridin l’atenció. Vol fer-ne dos, un destinat a la gent gran i l’altre destinat a les persones voluntàries.

Per a quan es necessita el disseny i durant quant temps?
Depèn de com vagi la campanya i quin èxit tingui la campanya estarà més o menys temps activa.

On s’utilitzarà el disseny?
Els cartells dissenyats es repartiran i es penjaran en llocs estratègics i que cridin l’atenció, repartits per tot el barri de la Vall d’Hebron.

Per què el client creu que necessita una solució de disseny?
Necessita un disseny, ja que una part de la campanya va destinada a la gent gran del barri i aquesta es passa bastant de temps passejant pels carrers. Per tant la manera d’assegurar-nos que se li doni importància i que compleixi el seu objectiu és posar cartells per tota la zona.

Quin és l’objectiu de la campanya?
L’objectiu del cartell és donar a conèixer l’entitat. Hi ha molts avis del barri que no coneixen aquest espai on poden anar a fer activitats i distreure’s durant el seu dia a dia. La campanya també vol aconseguir que hi hagi més voluntaris disposats a preparar activitats i col·laborar amb el casal de la gent gran fent així del casal un espai on compartir experiències, moments i coneixements.

Després d’haver respost totes aquestes preguntes el dissenyador ha de dur a termes una petita investigació que l’ajudarà a trobar informació que es pugui introduir en el procés creatiu de la campanya. Aquesta investigació depèn molt del missatge i l’objectiu de la campanya. En el nostre cas hem respost unes preguntes tot i que en altres casos també es poden dur a terme enquestes i altres mètodes d’investigació. En la majoria de casos la informació que s’intenta extreure és quin cost tindrà i a quantes persones arribarà el missatge.

En el nostre cas el cost seria d’uns 330 €, ja que es tracta d’imprimir unes 75 còpies de cada cartell. Els diners necessaris s’haurien de treure a partir d’alguna activitat benèfica on la gent pagués diners per contribuir-hi. S’haurien d’aconseguir d’aquesta manera perquè es tracta d’un casal de gent gran format per dues coordinadores i voluntaris, és a dir que no cobren. Per tant no tindríem els diners suficients per imprimir tots els cartells.

A continuació és necessari generar moltes idees diferents que posteriorment es reduiran fins a quedar-nos amb la definitiva. En definitiva, es necessita fer una pluja d’idees de com volem que sigui el cartell i que volem que aparegui i que digui aquest. Després de la pluja d’idees cal fer els esbossos, aquests ens ajuden a visualitzar la idea per acabar de decidir si ens convens o no. Aquests esbossos han de plasmar clarament la idea i crear una representació visual i clara. Per això és necessari tenir una sèrie d’elements en compte. Hem de tenir presents els colors que s’utilitzen, les imatges escollides, què volem escriure-hi i quin tipus de lletra s’utilitzarà i quin serà el disseny gràfic, és a dir com estarà distribuït tot. D’aquesta manera podem tenir una idea clara i precisa de com seria la idea.

Finalment, després de tenir tots els esbossos fets i clars és l’hora de decidir quin serà el cartell definitiu. S’ha de tenir en compte que el cartell triat ha de cridar l’atenció, ha de ser clar i visual i ha de transmetre el missatge correcte amb claredat i precisió.

La veritat és que en el nostre cas la pluja d’idees no va ser massa extensa per tan tampoc vam tenir un gran nombre d’esbossos entre quins triar. Després de discutir quin era l’esbós del cartell que s’adequava més al missatge vam decidir quins serien els dos que duríem a terme de forma més elaborada.

 

Així que ens vam posar a la feina i utilitzant una pàgina web que et permet fer cartells de manera professional vam realitzar els nostres dos cartells definitius.

Anna Moragas

PROPOSTA DE MILLORA

La gent de la tercera edat no acostuma a tenir una vida fàcil, sovint pateixen i els falta companyia. A mida que et vas fent gran vas pardent gent important del teu voltant i això provoca una falta de suport i recolzament que fa que et sentis molt sol. La soledat és un sentiment que no es comparteix i per això costa molt treballar-lo, però per sort podem trobar entitats que ajuden a solucionar-lo o a millorar-lo.

Durant aquests mesos hem estat fent de voluntaris en un casal de gent gran de la Vall d’Hebron. Fent aquest voluntariat hem ajudat a millorar aquest problema que creiem que és de força importància, ja que pot provocar que la resta de problemes que algú pateix (com serien la salut, la dependència física i psíquica o la situació econòmica) semblin més greus i es visquin pitjor. Així doncs, hem decidit contribuir amb una entitat que es dedica a organitzar activitats i tallers per a les persones grans. Hem preparat un taller de mòbils, ja que és un tema que coneixem bé, i l’hem ofert a tot aquell qui l’ha demanat.

Després d’unes quantes sessions del nostre taller hem observat que un dels factors que fan de la soledat un problema tan greu és el fet que la societat no n’està prou conscienciada i el problema sempre agafa de cop, quan la gent està desprevinguda, i llavors ja no se sap que fer ni com solucionar-lo. Per tant com a proposta de millora hem decidit promoure aquest recurs que molta gent no té present. Hem creat uns cartells anunciant el casal tant pels qui poden anar a fer-hi activitats com pels qui volen posar el seu granet de sorra organitzant algun taller.

Us els deixem a continuació:

IMG_8544IMG_8546

Pau Monells, Pau Bernad, Anna Moragas, Jamie Spriggs i Mireia Lahoz

ATENCIÓ !!

Hola i benvinguts al nostre blog de nou. Com podeu observar, de cara a la part d’investigació, últimament, no hem penjat masses entrades. Això es deu al fet de que hem trobat més imprescindible arreglar les entrades el trimestre passat (ja que era possible treure’n molt més contingut del que havíem tret) i no hem tingut tant de temps per fer-ne de noves. Per tant, us recomanem tornar a donar una ullada a les entrades del principi (les que tractaven la situació general en que es troben els avis, les malalties amb les seves solucions que patien la gent gran, etc…).

Esperem que us agradi !!

Mireia Lahoz

Solucions pels problemes de la gent gran

  • Un dels majors problemes que tenen les persones de la tercera edat és que estan soles. Ja siguin perquè són vídues o perquè mai han estat acompanyats. El problema és que per una persona jove viure sol no és una dificultat, però per a els persones grans pot ser una gran problemàtica el fet de no tenir a ningú que els ajudi. Per exemple poden tenir dificultat per cuinar o per moure’s d’un lloc a un altre. A més a més de la problemàtica de les limitacions que pateixen al estar sols, també hi ha el problema del sentiment de solitud. Una de les solucions més pràctiques és anar a un centre cívic o alguna entitat d’oci durant el dia i tornar a casa per sopar. En el cas de que la persona tingui movilitat reduïda, es pot contactar amb entitats de caire social, per tant de servei gratuït. Ells manar voluntaris a casa d’aquestes persones, per fer-los companyia i ajudar-los en el que puguin. En casos extrems hi ha l’opció de contractar un assistent que es quedi tot el dia a casa, però aquesta opció no és del tot gratuïta, tot i que una part està subvencionada per l’estat.

 

  • Els problemes mèdics són un altre de les questions que afecten, sobretot, a persones grans. En els últims anys amb l’evolució de la medicina, l’esperança de vida a augmentat i per tant hi ha més gent gran. Les persones grans són les que tenen més necessitats mèdiques, la gran majoria de la població major de vuitanta anys ha de medicar-se. És per això que molts hospitals ofereixen resposta a aquesta problemàtica, oferint un servei a la gent gran on poden consultar els seus dubtes sobre la medicació i on els metges els hi fan controls periòdics. A més a més a algunes entitats es fan xerrades sobre com mantenir una vida saludable, com organitzar la teva medicació, consells sobre activitats útils per a mantenir el cos en forma…

 

  • Un altre de les problemàtiques que envolten a les persones de la tercera edat és la seva solvència econòmica. La previsió per als pròxims anys no és positiva en aquest aspecte, ja que es preveu una baixada significativa de les pensions als jubilats. La pensió per jubilació mitjana a Catalunya és de 1012€. La mitjana és força alta,  el problema bé quan veiem que aproximadament un 15% de la gent gran està en perill d’exclusió social. No només hi ha un problema amb la pansió sinó que també tenen problemes a l’hora de utilitzar els seus diner, molt dels diners van destinats a medicaments i altres ajudes mèdiques. Per tant molts d’ells no en tenen suficient per altres aspectes vitals.  La solució que se’ls ofereix per aquest problema són diferents prestacions que depenen de la situació de cada persona. Les diferents prestacions econòmiques són equivalents a les ajudes tant en l’entorn de familiar com en suport dels cuidadors no professionals. Per poder fer us d’aquestes prestacions cal tenir reconeguda la situació de dependència a través del PIA (Programa individual d’atenció).

 

  • Un altre problema molt comú és la dependència física i psíquica. En aquests casos les solucions que se’ls ofereix són fàcils. En quan a la dependència física trobem un seguit d’ajudes, aquestes són les següents: hi ha diferents associacions que proporciona profecionals que ajuden a la gent amb dependència. Un altre solució són les residències, en comptes de que una persona vingui cada dia a casa a ajudar-te en les activitats diàries ets tu el que t’instal·les en un espai on hi ha persones iguals de dependents que tu. Allà t’ajuden a que el teu dia a dia sigui millor i més fàcil. Relacionat amb la dependència psíquica hi ha un altre tipus d’ajudes. Per exemple hi ha associacions com casals de dia que el que fan és que la gent gran no es senti sola i que en comptes de quedar-se sol a casa surtin i es sentin productius. Quan els casos de dependència psíquica comencen a ser més greus aleshores ja es pot començar a fer utilitat dels hospitals.


En conclusió, com hem pogut veure hi ha molts problemes de la gent gran que tenen una solució la qual les persones de tercera edat poden accedir-hi. Tot i que trobem aquesta llista bastant extensa de solucions encara hi ha molts problemes sense cap servei per solucionar-los. No només falten serveis si no també personal que estigui disposat a ajudar a millorar la vida de la gent gran.

Pau Bernad i Anna Moragas

ENTREVISTA: A un treballador del casal

El dia que vam visitar el casal també vam fer una entrevista a una dona que treballa allà. A continuació teniu la resposta a les diverses preguntes que li vam plantejar:

  • Hola, Bon dia. Nosaltres sóm uns alumnes de l’escola Sadako i ens agradaria fer-te unes preguntes sobre el casal i la gent que hi acudeix.
  • D’acord, primer de tot, quin és el teu nom ?

Em dic Ester.

  • I per què vas decidir de treballar amb gent gran ?

Jo des de sempre he treballat en aquest àmbit de treball social, de et tinc la formació i he treballat en diverses feines diferents en aquest camp. Així doncs, ara fa un anys, després d’estar un temps fent un monitoratge amb gent de la tercera edat vaig venir a treballar aquíi m’agrada molt, així que de moment m’hi he quedat.

  • La gent que treballa aquí, són voluntaris o cobren ?

Hi ha gent de tot. La majoriavenen a fe tallers i tot i que aguns són de pagament molts dels tallers que es realitzen al casal són fets per voluntaris i entitats com la creu roja, grups com vosaltres disposats a ajudar … Trobo que està molt bé que la gent participi de manera optativa en activitats com aquestes.

  • Quan temps fa que treballes en aquest casal ?

Estic en aquest casal des de fa temps. De fet ho vaig deixar durant un parell d’anys ara ja fa temps i vaig acabar tornant. Però si contessim quan fa que estic aquí sense interrupcions entre mig, des del 2012.

  • Hi ha gent de fora que col·labora amb vosaltres (Com per exemple nosaltres) ?

Si, n’hi ha bastantes: escoles i instituts, també es fan jornades intergeneracionals (aquest trimestre ho ha fet una escola anomenada IES Narcís Montoriol, xerrades de voluntaris, etc…

  • Quines activitats es preparen per als avis del casal ?

Els residents solen demanar quin tipus d’activitats volen i la majoria estan fets per voluntaris, acostumen a ser tallers d’informàtica, de cant, etc…

  • I quins serveis els hi oferiru ?

Principalment els hi oferim acollida i entreteniment. El casal és un lloc d’oci on la gent gran hi va per a reunir-se amb més gent del barri (amb alguns no es coneixien de res i s’han acabat fent amics), venen a fer activitats… Els oferim molts projectes diferents.

  • Creus que els avis, en general, són feliços ? O s’ho passen malament ?

Tot i que tenim alguns problemes d’espai, a vegades, tot la gent que assisteix al casal hi passa una bona estona, al cap i a la fi aquest és l’objectiu de l’entitat. pel que sabem els agrada molt com funciona tot i com els tractem els voluntaris.

  • Hi ha molta gent gran malalta en aquesta entitat ?

Alguns n’hi ha, si, i fins i tot fem certes activitats per a ajudar-los: Hi ha tallers de memòria i molts de preventius (tot i això no fem cap activitat mèdica).

  • A la majoria d’avis els visiten sovint les seves famílies ?

Vaja, aquesta no és una residència d’avis i per tant la majoria de famílies no venen sovint al casal. Tot i això, algunes vegades els acompanyen a fer les activitats (però no és algo gaire freqüent).

  • Es relacionen gaire entre ells (els avis) ?

Si, la veritat és que si… Tots els qui assisteixen al casal mantenen una bona relació entre ells i xerren i riuen molt durant les seves estades a l’entitat.

  • Doncs bé, això és tot, gràcies per contestar-nos aquestes preguntes. Si no tens res més a afegir, aquí acabem la nostra entrevista.

 

Pau Monells i Mireia Lahoz

ENTREVISTA: A un avi del casal

Durant la nostra estada al casal de la Vall d’Hebron vam aprofitar, entre d’altres cosses, per entrevistar a un avi dels qui estaven allà fent activitats. A continuació us deixem l’entrevista que li vam fer:

  • Hola, Bon dia. Nosaltres sóm uns alumnes de l’escola Sadako i ens agradaria fer-vos unes preguntes.
  • Per començar, quin és el teu nom ?

Em dic Joan Pérez.

  • I Joan, treballes actualment ? (Si no, en que treballaves abans ?)

Actualment no treballo, i abans quan era més jove em dedicava al món de l’hostaleria. Era recepcionista. Hi vaig estar treballant 30 anys i actualment, sense haver necessitat mai cap curs ni classe, parlo molts idiomes: françes, castellà, anglès, italià, òbviament català.

  • Què fas durant el teu dia a dia ?

Enteno un equip de futbol del barri on m’ho passo molt bé. He estat allà durant 12 anys i conec a casi tothom del club, això ho fa tot molt més interessant. A més, sovint treballo a l’hort del casal plantant i regant les hortalisses i acostumo a participar en altres activitats que aquest ofereix. I una altre cosa que m’agrada molt fer és anar a la platja de la Barceloneta, molts dies hi vaig a passejar.

  • Aquí al casal, quines activitats feu ?

Ofereixen moltes classes de diferents tipus de balls (com ara de country, de ball en línia, de sardanes), també fan clases de memòria, hi ha moltes activitats diverses molt interessants i entretingudes ….

  • Veu sovint a la seva família ?

Viuen tots al barri i ens visitem uns als altres molt sovint. Celebrem junts les festes, fem moltes cosses junts i som molt propers entre tots.

  • Et portes bé amb els treballadors del casal ? I amb la resta de gent gran ?

Hi ha molt bon rotllo entre tothom, tant amb la resta d’avis com amb tota la gent que hi treballa, fem moltes coses i per tant un bon ambient és necessari i ajuda molt a sentir-se a gust.

  • Que canviaries, afegirien o milloraries del casal ?

Tot em sembla molt bé i crec que no canviaria res. Ens fan xerrades mèdiques els dimecres, moltes activitats diverses, tothom ésmolt amable, no tinc cap queixa al respecte.

  • Doncs bé, gràcies per contestar-nos aquestes preguntes. Si no tens res més a afegir, aquí acabem la nostra entrevista. Ens ha estat de gran ajuda la teva col·laboració.

 

Mireia Lahoz

La situació de la gent gran

L’edat és una de les categories en que la població es diferencia. Mirant l’edat d’una persona pots saber o intuir molts aspectes sobre el seu comportament, la seva manera de veure la vida i com es relaciona amb l’altre gent, és a dir com tracta als altres i com l’has de tractar tu a ella.
Actualment, des del principi del segle XX, estem davant d’un moment d’envelliment demogràfic, això vol dir que l’estructura per l’edat de la població està variant de manera que el percentatge de gent d’edat avançada està augmentant i el dels infants disminuint. Això és degut, entre altres coses, als avanços mèdics, tencnologics i socials que ajuden a millorar i, a vegades, allargar la vida de la població. També és degut a que la mitjana de fecundació ha baixat en nombre. Com a conseqüència trobem que la mitjana de l’edat de la societat ha augmentat.
Avui en dia les persones majors de 65 anys representen una proporció cada cop més gran del total de la població. Dins de la gent gran està augmentant el nombre de persones de més 85 anys, anomenat sobreenvelliment. També podem observar que dins del col·lectiu de la gent gran trobem una majoria de dones.
Aquests fets ha provocat un canvi important en la dinàmica demogràfica. Ha modificat la relació entre les persones de diferents edats i ha modificat les trajectòries i projectes vitals de la població. Entre aquests projectes trobem la reproducció, aquesta a canviat ja que hi ha més eficiència reproductiva, també ha augmentat l’edat de fertilitat ja que l’esperança de vida és més alta per tant tens més anys per fer-te càrrec del teu fill. Un altre punt demogràfic que s’ha modificat són els rols familiars. També trobem una notable diferencia en la llargada de la infància i la joventut millorant la seva condició de vida. Finalment veiem una gran diferencia en la manera de veure la gent gran. Abans la visió cap aquest col·lectiu era una visió més aviat negativa, es pensava en gent amb malalties, pobresa i aïllament social. Però ara gràcies a l’augment d’esperança de vida i a tots els recursos proporcionats per la societat aquesta visió ha variat. Aquest col·lectiu que abans el veiem d’una maner negativa a passat a ser un col·lectiu actiu, amb una salut millorada i amb una bona situació socioeconòmica.
L’augment d’esperança de vida, per tant també l’augment de gent de tercera edat, té punt bons però també en té de dolents. Cada vegada les generacions arriben amb més bon estat i condicions a la vellesa tot i això s’ha de tenir en compte que l’augment d’esperança de vida a fet que hi hagi molta més demanda en llocs com residències i molta més assistència en llocs com casals de dia. També s’ha de dir que la visió d’aquests serveis i d’altres bens ha variat, anteriorment es veia com una despesa en canvi ara es comença a veure com una cosa important, una cosa en la que fa falta invertir-hi diners fins i tot hi ha gent que ho veu com una cosa vital.
Finalment cal esmentar que cada vegada hi ha més jubilats i aquests no són proporcionats amb la gent que treballa. Apart d’això hi ha un problema de distribució de recursos però això ja no és un problema demogràfic sinó un problema polític.
En definitiva l’envelliment demogràfic és un procés nou, que afecta a la societat en molts àmbits importants com l’econòmic, el social i el polític. Aquest nou procés ofereix moltes oportunitats però també suposa uns canvis als que no estem acostumats.

Anna Moragas i Pau Bernad

Infografia: contingut

 

ACTIVITATS I ENTRETENIMENT: la nostra entitat organitza activitats diàries on els avis poden passar una bona estona, ja sigui entre ells o amb un monitor que dirigeixi l’activitat. També s’hi organitzen tallers semestrals, de 15 sessions, o d’altres anuals, de 30 sessions. Apart d’això també es fan xerrades sobre temes diversos com l’alimentari o el sanitari. També s’organitzen sortides com la calçotada del 28 de febrer.

ATENCIÓ A LA GENT GRAN: els avis compten amb l’atenció de diferents voluntaris. El centre compta amb un servei de menjadors on la gent gran pot quedar-se a menjar. També hi ha consellers que ajuden als avis en temes socials com la medicació o altres aspectes de la vida quotidiana. A més a més al centre s’hi fan xerrades sobre temes d’interès per la gent gran.

RELACIÓ AMB ELS CENTRES CÍVICS: Tot i no ser un centre cívic al casal s’hi organitzen activitats pròpies d’un, encara que no són per gent de totes les edats, concretament només per gent de la tercera edat. A més a més l’estructura dels casals i dels centres cívics és similar, aquests segons tracten més temes dels que es tracten en el casal. La nostra entitat col·labora amb els centres cívics de la zona per establir una relació on els avis puguin triar a quina entitat decideixen anar, d’aquesta manera tenen moltes més opcions apart dels casals

Pau Bernad

NOTÍCIA: Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència

El tema que tractem nosaltres és la gent gran i els recursos que la societat els hi ofereix. Un d’ells són les residències. Són espais on van a viure ja que no poden viure sols degut a la seva salut, a factors econòmics i a altres aspectes vitals. Allà conviuen amb altres avis i tenen a la seva disposició gent que els cuida i els ajuda. Normalment la gent gran que hi va és perquè la seva família ja no els pot cuidar o perquè no poden permetres pagar el pis ni la resta d’aspectes vitals.

La notícia que hem triat té el següent títol, Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència. Aquesta notícia, tal i com diu el seu títol diu que hi ha molta gent gran que s’ha d’esperar per entrar en una residència. Una cosa tant simple com poder entrar i viure en una residència és molt difícil i llarg. Una de les primeres i destacables dades que ens diuen es que per entrar a una residència pública et pots arribar a esperar fins a 4 anys i en una de privada entre 4 mesos i un any i mig. I també afirmen que a vegades quan truquen a l’avi o àvia per confirmar la seva plaça a la residència es troben que ja ha mort. Fins i tot ens donen una xifra, diuen que, concretament 22.500 persones han mort mentres separaven a entrar a una residència aquets últims cinc anys. El problema és que la gent que vol una plaça a la residència normalment tenen pocs ingressos i els que tenen se’ls gasten en salut, són gent dependent i amb una salut molt dèbil.

Cap al 2013 es va suspendre una ajuda que la Generalitat proporcionava a la gent gran. Consistia en donar una plaça en una residència privada a 5000 persones entre les 22.500 que estan esperant per entrar en una pública abans que els hi donin una plaça en una de privada. Al cap d’un any vist que molta gent gran dependent necessitaven una plaça urgent van tornar-ho a posar però només per la gent gran de grau III, és ha dir que són molt dependents. Gràcies a això hi ha gent que pot aprofitar més les residències, tot i això encara hi ha molta gent gran que no pot utilitzar aquest recurs.

També afirmen que no tots els avis que estan en llista d’espera és immediatament necessari que entrin en una residència, n’hi ha que s’apunten com a pla de futur perquè saben que trigaran en entrar. La majoria gent gran molt dependent que no entra en una residència utilitza altres serveis durant el seu dia a dia com centres de dia, atenció domiciliària i cuidadors. La gent gran que no són tant dependents tenen un recurs per mentanir el seu dia a dia actiu i no aborrit. Poden anar a casals de gent gran on fan activitats i tallers, normalment hi ha un casal a cada barri.

Hem triat aquesta notícia perquè creiem que tots els avis haurien de poder fer ús dels recursos que la societat els proporciona. Ens ha sobtat que un recurs tant senzill com la residència sigui tant difícil d’entrar-hi per poder-hi viure. Això és degut a que cada vegada hi ha més esparança de vida, és a dir que la gent viu més, per tant les residències estan plenes i amb una llarga llista d’espera. Trobem que no som molt conscients de com funciona una residència i dels problemes que pots tenir per entrar i un cop ja vivint allà.

Una de les frases que ens ha cridat més l’atenció és la següent: “La nostra feina cada vegada és més sanitària i menys social. Els avis que fa molt temps que esperen, quan arriben, duren quatre mesos i moren. S’han transformat en centres per morir, no per viure-hi”. Segons la nostra opinió una residència és com una casa, un lloc on viure i passar el teu dia a dia acompanyat i fent diferents tallers. En canvi, com afirmen els treballadors de residències, s’han convertit en un lloc sanitàri, és a dir on es fa una funció semblant a la d’un hospital.

Anna Moragas