Reportatge fotogràfic: Els espais del casal

REPORTATGE FOTOGRÀFIC: El nostre taller

Un dels nostres reportatges fotogràfics hem decidit fer-lo sobre el taller que farem al casal sobre com fer servir els mòbils.

Us el deixem a continuació:

TALLER: Un dels poblemes que afecten a la gent de certa edat és el desconeixement tecnològic. Avui en dia la societat utilitza molt les noves tecnologies, els mòbils i totes les diferents aplicacions entre d’altres coses, i per això nosaltres hem decidit contribuir en aquesta causa fent un taller de mòbils al casal d’avis de la Vall d’Hebron.

 

WHATSAPP: El Whatsapp és una applicació molt útil de cara a la comunicació, i donat que avui en dia casi tothom el fa servir és important que la gent gran en sàpiga també per no quedar exclosos en aquest aspecte.

 

FACEBOOK: Una bona manera de mantenir el contacte amb la gent que algun dia va ser important per a tu és tenint una plataforma en alguna xarxa social com vindria a ser Facebook.

 

TWITTER: També, fer servir el Twitter els pot ser útil per a enterar-se de les notícies de l’actualitat (ja siguin de política, d’esports, etc…).

 

GOOGLE: Google és una eina molt útil, sobretot a l’hora de cercar informació. I tenir una applicació amb la qual poder buscar qualsevol tipus de cosa els pot ser molt útil a la gent gran.

 

CONFIGURACIÓ: Podríem dir que l’apartat de configuració d’un mòvil és un dels més importants, ja que és el que permet acabar de posar tots els petits detalls del funcionament s’aquest al teu gust. Ens sembla bastant important que les persones grans sàpiguen de que es tracta, els facilitarà molt el manejar del seu smartphone.

 

CÀMERA: També, poder capturar un moment en una fotografia sempre és una ventatge. I encara que, probablement, és una de les funcions més senzilles d’utilitzar en un mòvil pot ser molt útil saber-la fer servir bé.

YOUTUBE: I per acabar, de cara a una part més d’entreteniment, saber què és el Youtube pot resultar realment interessant per algunes persones grans. Elles passen bastantes estones soles i tenir una applicació com aquesta amb la qual distreure’s pot ser un gran què.

Pau Monells i Mireia Lahoz

Vídeo

Aquí us deixem un vídeo que ensenya com és l’entitat amb la que treballarem durant tot aquest curs d’APS.

 

Infografia

Pau Bernad

Solucions pels problemes de la gent gran

• Un dels majors problemes que tenen les persones de la tercera edat és que estan soles. Ja siguin perquè són vídues o perquè mai han estat acompanyats. El problema és que per una persona jove viure sol no és una dificultat, però per a els persones grans pot ser una gran problemàtica el fet de no tenir a ningú que els ajudi. Per exemple poden tenir dificultat per cuinar o per moure’s d’un lloc a un altre. A més a més de la problemàtica de les limitacions que pateixen al estar sols, també hi ha el problema del sentiment de solitud. Una de les solucions més pràctiques és anar a un centre cívic o alguna entitat d’oci durant el dia i tornar a casa per sopar. En el cas de que la persona tingui movilitat reduïda, es pot contactar amb entitats de caire social, per tant de servei gratuït. Ells manar voluntaris a casa d’aquestes persones, per fer-los companyia i ajudar-los en el que puguin. En casos extrems hi ha l’opció de contractar un assistent que es quedi tot el dia a casa, però aquesta opció no és del tot gratuïta, tot i que una part està subvencionada per l’estat.

 

• Els problemes mèdics són un altre de les questions que afecten, sobretot, a persones grans. En els últims anys amb l’evolució de la medicina, l’esperança de vida a augmentat i per tant hi ha més gent gran. Les persones grans són les que tenen més necessitats mèdiques, la gran majoria de la població major de vuitanta anys ha de medicar-se. És per això que molts hospitals ofereixen resposta a aquesta problemàtica, oferint un servei a la gent gran on poden consultar els seus dubtes sobre la medicació i on els metges els hi fan controls periòdics. A més a més a algunes entitats es fan xerrades sobre com mantenir una vida saludable, com organitzar la teva medicació, consells sobre activitats útils per a mantenir el cos en forma…

 

• Un altre de les problemàtiques que envolten a les persones de la tercera edat és la seva solvència econòmica. La previsió per als pròxims anys no és positiva en aquest aspecte, ja que es preveu una baixada significativa de les pensions als jubilats. La pensió per jubilació mitjana a Catalunya és de 1012€. La mitjana és força alta,  el problema bé quan veiem que aproximadament un 15% de la gent gran està en perill d’exclusió social. No només hi ha un problema amb la pansió sinó que també tenen problemes a l’hora de utilitzar els seus diner, molt dels diners van destinats a medicaments i altres ajudes mèdiques. Per tant molts d’ells no en tenen suficient per altres aspectes vitals.  La solució que se’ls ofereix per aquest problema són diferents prestacions que depenen de la situació de cada persona. Les diferents prestacions econòmiques són equivalents a les ajudes tant en l’entorn de familiar com en suport dels cuidadors no professionals. Per poder fer us d’aquestes prestacions cal tenir reconeguda la situació de dependència a través del PIA (Programa individual d’atenció).

 

• Un altre problema molt comú és la dependència física i psíquica. En aquests casos les solucions que se’ls ofereix són fàcils. En quan a la dependència física trobem un seguit d’ajudes, aquestes són les següents: hi ha diferents associacions que proporciona profecionals que ajuden a la gent amb dependència. Un altre solució són les residències, en comptes de que una persona vingui cada dia a casa a ajudar-te en les activitats diàries ets tu el que t’instal·les en un espai on hi ha persones iguals de dependents que tu. Allà t’ajuden a que el teu dia a dia sigui millor i més fàcil. Relacionat amb la dependència psíquica hi ha un altre tipus d’ajudes. Per exemple hi ha associacions com casals de dia que el que fan és que la gent gran no es senti sola i que en comptes de quedar-se sol a casa surtin i es sentin productius. Quan els casos de dependència psíquica comencen a ser més greus aleshores ja es pot començar a fer utilitat dels hospitals.

En conclusió, com hem pogut veure hi ha molts problemes de la gent gran que tenen una solució la qual les persones de tercera edat poden accedir-hi. Tot i que trobem aquesta llista bastant extensa de solucions encara hi ha molts problemes sense cap servei per solucionar-los. No només falten serveis si no també personal que estigui disposat a ajudar a millorar la vida de la gent gran.

Pau Bernad i Anna Moragas

ENTREVISTA: A un treballador del casal

El dia que vam visitar el casal també vam fer una entrevista a una dona que treballa allà. A continuació teniu la resposta a les diverses preguntes que li vam plantejar:

• Hola, Bon dia. Nosaltres sóm uns alumnes de l’escola Sadako i ens agradaria fer-te unes preguntes sobre el casal i la gent que hi acudeix.
• D’acord, primer de tot, quin és el teu nom ?

Em dic Ester.

• I per què vas decidir de treballar amb gent gran ?

Jo des de sempre he treballat en aquest àmbit de treball social, de et tinc la formació i he treballat en diverses feines diferents en aquest camp. Així doncs, ara fa un anys, després d’estar un temps fent un monitoratge amb gent de la tercera edat vaig venir a treballar aquíi m’agrada molt, així que de moment m’hi he quedat.

• La gent que treballa aquí, són voluntaris o cobren ?

Hi ha gent de tot. La majoriavenen a fe tallers i tot i que aguns són de pagament molts dels tallers que es realitzen al casal són fets per voluntaris i entitats com la creu roja, grups com vosaltres disposats a ajudar … Trobo que està molt bé que la gent participi de manera optativa en activitats com aquestes.

• Quan temps fa que treballes en aquest casal ?

Estic en aquest casal des de fa temps. De fet ho vaig deixar durant un parell d’anys ara ja fa temps i vaig acabar tornant. Però si contessim quan fa que estic aquí sense interrupcions entre mig, des del 2012.

• Hi ha gent de fora que col·labora amb vosaltres (Com per exemple nosaltres) ?

Si, n’hi ha bastantes: escoles i instituts, també es fan jornades intergeneracionals (aquest trimestre ho ha fet una escola anomenada IES Narcís Montoriol, xerrades de voluntaris, etc…

• Quines activitats es preparen per als avis del casal ?

Els residents solen demanar quin tipus d’activitats volen i la majoria estan fets per voluntaris, acostumen a ser tallers d’informàtica, de cant, etc…

• I quins serveis els hi oferiru ?

Principalment els hi oferim acollida i entreteniment. El casal és un lloc d’oci on la gent gran hi va per a reunir-se amb més gent del barri (amb alguns no es coneixien de res i s’han acabat fent amics), venen a fer activitats… Els oferim molts projectes diferents.

• Creus que els avis, en general, són feliços ? O s’ho passen malament ?

Tot i que tenim alguns problemes d’espai, a vegades, tot la gent que assisteix al casal hi passa una bona estona, al cap i a la fi aquest és l’objectiu de l’entitat. pel que sabem els agrada molt com funciona tot i com els tractem els voluntaris.

• Hi ha molta gent gran malalta en aquesta entitat ?

Alguns n’hi ha, si, i fins i tot fem certes activitats per a ajudar-los: Hi ha tallers de memòria i molts de preventius (tot i això no fem cap activitat mèdica).

• A la majoria d’avis els visiten sovint les seves famílies ?

Vaja, aquesta no és una residència d’avis i per tant la majoria de famílies no venen sovint al casal. Tot i això, algunes vegades els acompanyen a fer les activitats (però no és algo gaire freqüent).

• Es relacionen gaire entre ells (els avis) ?

Si, la veritat és que si… Tots els qui assisteixen al casal mantenen una bona relació entre ells i xerren i riuen molt durant les seves estades a l’entitat.

• Doncs bé, això és tot, gràcies per contestar-nos aquestes preguntes. Si no tens res més a afegir, aquí acabem la nostra entrevista.

 

Pau Monells i Mireia Lahoz

ENTREVISTA: A un avi del casal

Durant la nostra estada al casal de la Vall d’Hebron vam aprofitar, entre d’altres cosses, per entrevistar a un avi dels qui estaven allà fent activitats. A continuació us deixem l’entrevista que li vam fer:

• Hola, Bon dia. Nosaltres sóm uns alumnes de l’escola Sadako i ens agradaria fer-vos unes preguntes.
• Per començar, quin és el teu nom ?

Em dic Joan Pérez.

• I Joan, treballes actualment ? (Si no, en que treballaves abans ?)

Actualment no treballo, i abans quan era més jove em dedicava al món de l’hostaleria. Era recepcionista. Hi vaig estar treballant 30 anys i actualment, sense haver necessitat mai cap curs ni classe, parlo molts idiomes: françes, castellà, anglès, italià, òbviament català.

• Què fas durant el teu dia a dia ?

Enteno un equip de futbol del barri on m’ho passo molt bé. He estat allà durant 12 anys i conec a casi tothom del club, això ho fa tot molt més interessant. A més, sovint treballo a l’hort del casal plantant i regant les hortalisses i acostumo a participar en altres activitats que aquest ofereix. I una altre cosa que m’agrada molt fer és anar a la platja de la Barceloneta, molts dies hi vaig a passejar.

• Aquí al casal, quines activitats feu ?

Ofereixen moltes classes de diferents tipus de balls (com ara de country, de ball en línia, de sardanes), també fan clases de memòria, hi ha moltes activitats diverses molt interessants i entretingudes ….

• Veu sovint a la seva família ?

Viuen tots al barri i ens visitem uns als altres molt sovint. Celebrem junts les festes, fem moltes cosses junts i som molt propers entre tots.

• Et portes bé amb els treballadors del casal ? I amb la resta de gent gran ?

Hi ha molt bon rotllo entre tothom, tant amb la resta d’avis com amb tota la gent que hi treballa, fem moltes coses i per tant un bon ambient és necessari i ajuda molt a sentir-se a gust.

• Que canviaries, afegirien o milloraries del casal ?

Tot em sembla molt bé i crec que no canviaria res. Ens fan xerrades mèdiques els dimecres, moltes activitats diverses, tothom ésmolt amable, no tinc cap queixa al respecte.

• Doncs bé, gràcies per contestar-nos aquestes preguntes. Si no tens res més a afegir, aquí acabem la nostra entrevista. Ens ha estat de gran ajuda la teva col·laboració.

 

Mireia Lahoz

La situació de la gent gran

L’edat és una de les categories en que la població es diferencia. Mirant l’edat d’una persona pots saber o intuir molts aspectes sobre el seu comportament, la seva manera de veure la vida i com es relaciona amb l’altre gent, és a dir com tracta als altres i com l’has de tractar tu a ella.
Actualment, des del principi del segle XX, estem davant d’un moment d’envelliment demogràfic, això vol dir que l’estructura per l’edat de la població està variant de manera que el percentatge de gent d’edat avançada està augmentant i el dels infants disminuint. Això és degut, entre altres coses, als avanços mèdics, tencnologics i socials que ajuden a millorar i, a vegades, allargar la vida de la població. També és degut a que la mitjana de fecundació ha baixat en nombre. Com a conseqüència trobem que la mitjana de l’edat de la societat ha augmentat.
Avui en dia les persones majors de 65 anys representen una proporció cada cop més gran del total de la població. Dins de la gent gran està augmentant el nombre de persones de més 85 anys, anomenat sobreenvelliment. També podem observar que dins del col·lectiu de la gent gran trobem una majoria de dones.
Aquests fets ha provocat un canvi important en la dinàmica demogràfica. Ha modificat la relació entre les persones de diferents edats i ha modificat les trajectòries i projectes vitals de la població. Entre aquests projectes trobem la reproducció, aquesta a canviat ja que hi ha més eficiència reproductiva, també ha augmentat l’edat de fertilitat ja que l’esperança de vida és més alta per tant tens més anys per fer-te càrrec del teu fill. Un altre punt demogràfic que s’ha modificat són els rols familiars. També trobem una notable diferencia en la llargada de la infància i la joventut millorant la seva condició de vida. Finalment veiem una gran diferencia en la manera de veure la gent gran. Abans la visió cap aquest col·lectiu era una visió més aviat negativa, es pensava en gent amb malalties, pobresa i aïllament social. Però ara gràcies a l’augment d’esperança de vida i a tots els recursos proporcionats per la societat aquesta visió ha variat. Aquest col·lectiu que abans el veiem d’una maner negativa a passat a ser un col·lectiu actiu, amb una salut millorada i amb una bona situació socioeconòmica.
L’augment d’esperança de vida, per tant també l’augment de gent de tercera edat, té punt bons però també en té de dolents. Cada vegada les generacions arriben amb més bon estat i condicions a la vellesa tot i això s’ha de tenir en compte que l’augment d’esperança de vida a fet que hi hagi molta més demanda en llocs com residències i molta més assistència en llocs com casals de dia. També s’ha de dir que la visió d’aquests serveis i d’altres bens ha variat, anteriorment es veia com una despesa en canvi ara es comença a veure com una cosa important, una cosa en la que fa falta invertir-hi diners fins i tot hi ha gent que ho veu com una cosa vital.
Finalment cal esmentar que cada vegada hi ha més jubilats i aquests no són proporcionats amb la gent que treballa. Apart d’això hi ha un problema de distribució de recursos però això ja no és un problema demogràfic sinó un problema polític.
En definitiva l’envelliment demogràfic és un procés nou, que afecta a la societat en molts àmbits importants com l’econòmic, el social i el polític. Aquest nou procés ofereix moltes oportunitats però també suposa uns canvis als que no estem acostumats.

Anna Moragas i Pau Bernad

Infografia: contingut

 

ACTIVITATS I ENTRETENIMENT: la nostra entitat organitza activitats diàries on els avis poden passar una bona estona, ja sigui entre ells o amb un monitor que dirigeixi l’activitat. També s’hi organitzen tallers semestrals, de 15 sessions, o d’altres anuals, de 30 sessions. Apart d’això també es fan xerrades sobre temes diversos com l’alimentari o el sanitari. També s’organitzen sortides com la calçotada del 28 de febrer.

ATENCIÓ A LA GENT GRAN: els avis compten amb l’atenció de diferents voluntaris. El centre compta amb un servei de menjadors on la gent gran pot quedar-se a menjar. També hi ha consellers que ajuden als avis en temes socials com la medicació o altres aspectes de la vida quotidiana. A més a més al centre s’hi fan xerrades sobre temes d’interès per la gent gran.

RELACIÓ AMB ELS CENTRES CÍVICS: Tot i no ser un centre cívic al casal s’hi organitzen activitats pròpies d’un, encara que no són per gent de totes les edats, concretament només per gent de la tercera edat. A més a més l’estructura dels casals i dels centres cívics és similar, aquests segons tracten més temes dels que es tracten en el casal. La nostra entitat col·labora amb els centres cívics de la zona per establir una relació on els avis puguin triar a quina entitat decideixen anar, d’aquesta manera tenen moltes més opcions apart dels casals

Pau Bernad

NOTÍCIA: Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència

El tema que tractem nosaltres és la gent gran i els recursos que la societat els hi ofereix. Un d’ells són les residències. Són espais on van a viure ja que no poden viure sols degut a la seva salut, a factors econòmics i a altres aspectes vitals. Allà conviuen amb altres avis i tenen a la seva disposició gent que els cuida i els ajuda. Normalment la gent gran que hi va és perquè la seva família ja no els pot cuidar o perquè no poden permetres pagar el pis ni la resta d’aspectes vitals.

La notícia que hem triat té el següent títol, Més de 24.000 avis estan en llista d’espera per entrar en una residència. Aquesta notícia, tal i com diu el seu títol diu que hi ha molta gent gran que s’ha d’esperar per entrar en una residència. Una cosa tant simple com poder entrar i viure en una residència és molt difícil i llarg. Una de les primeres i destacables dades que ens diuen es que per entrar a una residència pública et pots arribar a esperar fins a 4 anys i en una de privada entre 4 mesos i un any i mig. I també afirmen que a vegades quan truquen a l’avi o àvia per confirmar la seva plaça a la residència es troben que ja ha mort. Fins i tot ens donen una xifra, diuen que, concretament 22.500 persones han mort mentres separaven a entrar a una residència aquets últims cinc anys. El problema és que la gent que vol una plaça a la residència normalment tenen pocs ingressos i els que tenen se’ls gasten en salut, són gent dependent i amb una salut molt dèbil.

Cap al 2013 es va suspendre una ajuda que la Generalitat proporcionava a la gent gran. Consistia en donar una plaça en una residència privada a 5000 persones entre les 22.500 que estan esperant per entrar en una pública abans que els hi donin una plaça en una de privada. Al cap d’un any vist que molta gent gran dependent necessitaven una plaça urgent van tornar-ho a posar però només per la gent gran de grau III, és ha dir que són molt dependents. Gràcies a això hi ha gent que pot aprofitar més les residències, tot i això encara hi ha molta gent gran que no pot utilitzar aquest recurs.

També afirmen que no tots els avis que estan en llista d’espera és immediatament necessari que entrin en una residència, n’hi ha que s’apunten com a pla de futur perquè saben que trigaran en entrar. La majoria gent gran molt dependent que no entra en una residència utilitza altres serveis durant el seu dia a dia com centres de dia, atenció domiciliària i cuidadors. La gent gran que no són tant dependents tenen un recurs per mentanir el seu dia a dia actiu i no aborrit. Poden anar a casals de gent gran on fan activitats i tallers, normalment hi ha un casal a cada barri.

Hem triat aquesta notícia perquè creiem que tots els avis haurien de poder fer ús dels recursos que la societat els proporciona. Ens ha sobtat que un recurs tant senzill com la residència sigui tant difícil d’entrar-hi per poder-hi viure. Això és degut a que cada vegada hi ha més esparança de vida, és a dir que la gent viu més, per tant les residències estan plenes i amb una llarga llista d’espera. Trobem que no som molt conscients de com funciona una residència i dels problemes que pots tenir per entrar i un cop ja vivint allà.

Una de les frases que ens ha cridat més l’atenció és la següent: “La nostra feina cada vegada és més sanitària i menys social. Els avis que fa molt temps que esperen, quan arriben, duren quatre mesos i moren. S’han transformat en centres per morir, no per viure-hi”. Segons la nostra opinió una residència és com una casa, un lloc on viure i passar el teu dia a dia acompanyat i fent diferents tallers. En canvi, com afirmen els treballadors de residències, s’han convertit en un lloc sanitàri, és a dir on es fa una funció semblant a la d’un hospital.

Anna Moragas